Proposta caça del tresor

A continuació informaré sobre una activitat proposta per alumnes de 1er ESO, que anomenem Investigació a l’antiga Roma, on s’invita a trobar un personatge concret amb unes pistes que obtenen amb la realització d’activitats proposades. S’ha realitzat amb les eines que ofereix la pàgina www.webquest.es, on es permet albergar l’activitat i que pugui ser consultats per altres docents.

L’enllaç és el següent <http://webquest.es/cazadeltesoro/investigacio-lantiga-roma>

Anuncios

Complutum, una ciutat romana en el cor de la Península Ibèrica.

Jaciment Arqueològic.

Nom: Complutum                                            

Època on es contextualitza: Època romana en la península Ibèrica

Situació geogràfica: Alcalá de Henares, Comunitat Autònoma de Madrid.

Vista aèrea del jaciment de Complutum

Descripció: La ciutat hispanoromana de Complutum fou una de les principals ciutats del centre de la Península Ibèrica, construïda en el segle I d.C., i que fou rehabilitada en el segle III d.C. Situat en el camí d’una via romana que conectava Caesaraugusta i EmeritaAugusta, es va construir una ciutat romana amb una clara vocació comercial. A més destaca la seva proximitat a fonts de recursos naturals com el riu Henares.

Podem destacar l’existència d’un forum monumental amb un conjunt de edificis públics com les termes o la basílica, i varies cases romanes com les anomenades “Casa de los Grifos” o “Casa Hyppolitus”, d’on s’han pogut documentar un important nombre de mosaics.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Mosaicocomplutense.jpg

Proposta didàctica:

L’estudi d’un Jaciment Arqueològic en l’aula és un aspecte que potser destacar per el seu aprenentatge. Per una banda, tenim que es poden treballar els diversos ambients de vida de les civilitzacions antigues, també com funcionaven els llocs on vivien, les ciutats. Realitzant un recorregut per aquest jaciment, podem observar restes d’alguns edificis públics que havia a una ciutat romana, a destacar el cas de la basílica o les termes. Per altra banda, també es pot estudiar la configuració de la casa romana, i els conjunt de cultura material que es relacionen a les diferent estàncies.

Una opció destacada és la visita del Jaciment.

Podem trobar altres utilitats, com trobar exemple del patrimoni de època antiga a l’Estat Espanyol.

                                                                                         [Veure en Castellà]

Estrabó i les Illes Balears.

Activitat Comentari Text Històric, per alumnes de Història i Cultura de les Illes Balears o Història d’Espanya (2on batx.)

Introducció:

Existeixen, sobre la dominació romana de les Illes Balears, uns escrits que s’han conservat de autors d’època antiga. Un d’ells fou Estrabó que assenyalà la següent notícia:

Fragment:

“De les illes situades davant d’Ibèria s’esdevé que les dues Pitiüses i les dues Gimnèsies- també les anomenen Balearides- són situades davant la costa, entremig de Tarragona i el Xúquer on està  edificada Sagunt. Les Pitïuses són també mar en dins, situades del costat de ponent de les Gimnèsies. Una d’elles es diu Ebusus, una ciutat portadora del seu nom.  El perímetre de l’illa és de 400 estadis, gairebé de igual l’amplada i la llargaria. L’altra , Ofiusa, deserta i molt més petita que aquesta, està a prop.                      La major de les Gimnèsies té dues ciutats, Palma i Pollentia, una mira cap a llevant, l’altra cap a ponent. Manca poc perquè la llargaria de l’illa sigui de 600 estadis i l’amplada de 200. Artemidor ha parlat del doble, no tant sols d’amplada sinó també de llargària. La més petita dista uns 270 estadis de Pollentia. Quant a la seva grandària, hi ha molta diferència amb la major, però pel que fa a la seva fertilitat no li és inferior en res”. Estrabó III, 5, 1.

Aquest es un dels testimoni que més destaca sobre època antiga de les Illes Balears, i que va escriure Estrabó, al segle I.

Es poden demanar varies coses:

a. Realitzar un comentari de text. b. Localitzar a un mapa els topònims que apareixen dintre del text. c. Cercar dades sobre la figura d’Estrabó.

Els alumnes poden realitzar una sèrie d’investigacions amb la informació que proporciona el text, sobre la imatge que tenien de les Balears i com les organitzaven territorialment.

Breu història de l’antiga Grècia

-Títol:  Perícles no hi és. Breu història de l’antiga Grècia.       [Ed.en paper]

Autor: Borja Antela-Bernàrdez.        Editorial: UOC

Núm. pàgines: 141.       ISBN: 978-84-9788-869-1.

Descripció:

Una de les civilitzacions més destacades del món antic és la civilització grega. Una cultura que ha estat un model bàsic cap al qual els homes al llarg del temps s’han  fixat per comprendre el món actual. No obstant, la tradició ha volgut donar una idea errònia dels grecs. Aquesta obra pretén realitzar una visió breu i crítica. Alguns temes com la unitat cultural (com la aparició d’una llengua grega) front la estructura política de les ciutats estats, la idea de democràcia dels grecs (“només aplicable a la ciutat d’Atenes), i com varen desenvolupar el seu moment la seva “expansió” per el mediterrània.

En aquesta obra tracten totes les èpoques, des de les cultures precursores dels minoics (Creta) i micènics, fins l’aparició del món hel·lenístic i la posterior dominació dels romans. De les lligues formades per un conjunt de ciutats estats front un enemic en comú, a els conflictes entre elles derivat per un interès de l’hegemonia sobre el món grec.

Per últim destacat el tractament breu i sintètic de lo més important que s’ha de conèixer d’aquesta civilització.

Suggeriments: Aquesta obra ens pot interessar per tractar alguns dels continguts del tema de Grècia, ja que s’assenyalen les dades més destacades. No tan sols és recomanable per preparar material de 1er ESO, si no que també el podem utilitzar en Història de l’Art de 2on de batxiller, per tal de fer una contextualització històrica breu i concisa per emmarcar les obres artístiques.

Proposta de breu esquema sobre la ciutat grega.

L’origen de l’escriptura

Una de les aportacions més importants de les cultures de Mesopotàmia fou l’escriptura.

Poema de Gilgamesh. Font <http://escrituraenmesopotamia.blogspot.com/>

Segons els investigadors, la primera de la codificació del llenguatge es va produir fa uns 3000 anys en la zona de Mesopotàmia (actual zona de Irak i Síria, i es va originar dintre d’un context econòmic. A principi de la segona meitat del IV mil·lenni pareix que a la zona de Mesopotàmia, en concret al poble dels sumeris, es va desenvolupar una necessitat de memoritzar les activitats econòmiques, i en certa forma també administrativa. Es tractaven de pictogrames, uns dibuixos que tendia a cercar un significat abstracte, però, degut a la seva dificultat, la evolució va derivar a uns ideogrames, que cercaven representar amb una activitat introduïda, que varen anar evolucionant a uns signes, que coneixerem com l’escriptura cuneïforme. On realitzaren una associació de la seva llengua a unes grafies.

A continuació hem trobat un video que explica breument quin era el procés que utilitzaven per escriure.

Orientacions didàctiques:

És important que els alumnes coneguin com es va originar la escriptura per veure la seva importància. Podem respondre les preguntes de on? quan?, com?. És interessant introduir alguna il·lustració sobre alguna tablilla que s’ha conservat. A més incloure informació de com era el procés de l’escriptura. Altre aspecte seria la professió de l’escriba, i el per què varen ser important en la majoria de cultures de l’antiguitat.

Per altra banda hem de treballar el per què l’origen de l’escriptura ha estat clau per la història de la humanitat, i quines diferències tenia respecte la cultura escrita.

Recomanable per a 1er ESO, Ciències Socials.

                                                            [Veure en castellà]

Arqueología Virtual, disseny d’activitat.

Introducció:

Un material utilitzat per a la difusió del coneixement de l’arqueología són les reconstruccions virtuals dels entorns i contruccions de l’antiguitat. És lo que coneixem com arqueologia virtual. Utilitzarem aquest recurs com una activitat per proposar a l’aula:

Curs (1ºESO). Assignatura. Ciències Socials.

Tema del Currículum: Hispania romana.

Nombre de sessions: 1-2.

Descripció: L’activitat consisteix en els següents pasos: 1. Elecció del vídeo sobre un edifici; 2. cercar informació sobre ells; 3. elaborar un discurs per a la presentació del vídeo a mode de guía; 4. exposició dels resultats davant el grup.

Temporalització: (2 sessions) Elecció dels grups (pas previ), 5 min- elecció del video.20 min- visualització del vídeo (màxim 3 min) i recerca dels continguts. Preparació del discurs i proves (30 min). (II) 10 min per repassar i exposicions (depén del nombre de grups).

Competències que es treballen a destacar:

-Competència Social i Ciutadana (distribució del treball); Tractament de la Informació (Adeqüació de el discurs amb el video, visualització de vídeo a Internet…); competència matemàtica (mesura del temps); competència lingüistica (redacció del discurs, i exposició); competència artística comprendre els principals elements de l’article; aprendre per aprendre.

Metodología: Treball cooperatiu (grups de 4), comentari d’un vídeo i exposició oral.

[Veure Castellà]

Benvinguts a Paullusmetellus

Benvinguts al bloc Paullusmetellus, un espai on poder trobar material i recursos destinats al tractament dels continguts de història antiga a ESO i Batxiller. Un recorregut per el món antic, on coneixerem els aspectes més destacats de les principals civilitzacions entorn la costa mediterrània i que deixaren la seva petjada en la història de la humanitat. Aquest bloc neix com a projecte per treball final del Màster de Formació del Professorat, curs 2010-2011. Els continguts es basen en una selecció de recursos que ajudin als docents de Ciències Socials i altres matèries relacionades per crear material didàctic destinat a sessions de diversos nivells educatius. A més de fomentar un interès en afavorir l’ús de les noves tecnologies per part del professorat, motivar-los en aprendre el maneig dels recursos, compartir informació, opinions i materials amb altres professors i persones interessades en treballar amb continguts propis d’aquesta època històrica. A més anirà en concordança amb els requeriments que demanda la educació secundària en el nostre país, afavorint el treball amb competències, l’aprenentatge significatiu i els objectius claus d’aquesta àrea de coneixement.

Obriré una finestra on veure la vida dels romans, grecs, egipcis… amb l’objectiu de conèixer el passat i trobar les claus per comprendre el present.

                                                                      Pablo Blasco Castillo

                                                                             [Veure en Castellà]