Archivo de la categoría: Grècia

Un personatge amb història: Alexandre Magne.

La història d’Alexandre constitueix un relat breu per la curta duració de la seva vida, ja que va morir al 323 a.C. Al 16 anys ja exercia la regència de la seva regió, mentre el seu pare. Als 18 anys va derrotar a la coalició  grega a la batalla de Queronea i va assegurar l’hegemonia del seu regne front les ciutats gregues. Al 20 anys va accedir al tro després de la mort del seu pare i va demostrar una gran valia. Deu anys després, havia conquerit tot el imperi persa, e inclús havia arribat a la India. També podem destacar la seva educació, en part instruïda per un dels filòsof més reconeguts de la història, Aristòtil. Va morir als 33 anys d’edat a la ciutat de Babilònia.

Després de la seva mort, els seus territoris va ser repartir per els seus generals, i crearen els que es coneixen com els regnes hel·lenístics, establint grans dinasties com els Selèucides (Àsia Menor), o els Làgides (Egipte).

Després de la seva mort es va esdevenir el mite d’Alexandre, fins i tot amb algunes atribucions divines. Fou model a seguir d’alguns emperadors romans, i altres grans personatges de la història.

                 

Mapa sobre els territoris que va conquerir Alexandre Magne. Font: Fundació Wikimedia.

Com a personatge important, ha estat representat moltes vegades al llarg de la història

Varietat de retrats de Alexandre Magne. Font: <www.terraantiquae.com>.

 

Batalla de Isos [Pompeia] Font:

 < http://www.flickr.com/photos/65172294@N00/135519888>

Recentment fou un personatge duit al cinema:

Proposta  Didàctica:

Apropar la història antiga a través d’un personatge històric  pot arriba a ser interessant per als nostres alumnes.

Amb el material recopilar podem dissenyar algunes activitats.

Per exemple, es poden assenyalar al text algunes de les fites més importants de la vida d’Alexandre Magne.

Podem suggerir realitzar un eix cronològic sobre la seva vida, partint d l’única data donada (323 a.C), i que va morir als 33 anys.

                323 ac—————————————————-0

Els alumnes hauran de fer comptes i treballar la competència matemàtica.

Altres activitats sobre el Mapa, tenim la localització d’alguns indrets importants com el regne de Macedonia, la ciutat de Babilonia (els podem fer recordar algunes cultures anteriors que haurem vist a classe, com és el cas del territori egipci.

Per últim podem fer algunes reflexions sobre la seva persona, i la importància a la història. També el podem comparar amb altres personatges històrics, per exemple per la edat de la mort, als 33 anys, com Jesucrist.

Guia de l’Antiguitat per a la vida moderna.

Títol: Una guía de la antigüedad para la vida moderna.

Autor: Natalie Haynes .       [Ed.en paper]

Any de publicació: 2011

Editorial: Ares y Mares

Núm. pàgines: 321.             ISBN: 978-84-982-225-7

Descripció:

Original obra d’una especialista d’estudis clàssics d’Anglaterra. Que parteix de que existeix una visió deformada de l’Antiguitat, i la baixada de la seva importància en el sistema educatiu.

En aquest llibres hi ha un recull d’anècdotes del món antic que ens poden mostrar alguns aspectes interessant del món antic, i que també tenen el seu reflex en el món antic. Històries que comparteixen alguns trets de les actuals, però que varen ocórrer fa uns 2000 anys. La idea de que com a éssers humans compartim les mateixes necessitat. Podem posar l’exemple (un de tants que apareixen en el llibre) de la vida en ciutat. Juvenal conta que Roma era una ciutat amb una gran quantitat de gent i un alt nivell de delinqüència. Altra molèstia era el renou, ja que segons en diu “la majoria d’invàlids moren perquè no poden dormir per les nits… només els rics el poden fer”. La explicació a això és que vivien en grans residències i les seves habitacions no donaven al carrer. Com aquestes, es recopilen un gran nombre d’aquestes.

Proposta didàctica.                                              

El motiu de recomanar aquest llibre són la quantitat d’experiències que ens poden ajudar motivar al nostre alumnat a conèixer el món antic. Com podem observar el sorgiment de les organitzacions estatals varen generar una sèrie de problemes, sobre tot en la vida que coneixem com urbana. Problemes del funcionament de les ciutats que encara perviuen i que poden enllaçar la realitat del alumne amb una persona que va viure fa més de 2000 anys.

[Veure en Castellà]

Breu història de l’antiga Grècia

-Títol:  Perícles no hi és. Breu història de l’antiga Grècia.       [Ed.en paper]

Autor: Borja Antela-Bernàrdez.        Editorial: UOC

Núm. pàgines: 141.       ISBN: 978-84-9788-869-1.

Descripció:

Una de les civilitzacions més destacades del món antic és la civilització grega. Una cultura que ha estat un model bàsic cap al qual els homes al llarg del temps s’han  fixat per comprendre el món actual. No obstant, la tradició ha volgut donar una idea errònia dels grecs. Aquesta obra pretén realitzar una visió breu i crítica. Alguns temes com la unitat cultural (com la aparició d’una llengua grega) front la estructura política de les ciutats estats, la idea de democràcia dels grecs (“només aplicable a la ciutat d’Atenes), i com varen desenvolupar el seu moment la seva “expansió” per el mediterrània.

En aquesta obra tracten totes les èpoques, des de les cultures precursores dels minoics (Creta) i micènics, fins l’aparició del món hel·lenístic i la posterior dominació dels romans. De les lligues formades per un conjunt de ciutats estats front un enemic en comú, a els conflictes entre elles derivat per un interès de l’hegemonia sobre el món grec.

Per últim destacat el tractament breu i sintètic de lo més important que s’ha de conèixer d’aquesta civilització.

Suggeriments: Aquesta obra ens pot interessar per tractar alguns dels continguts del tema de Grècia, ja que s’assenyalen les dades més destacades. No tan sols és recomanable per preparar material de 1er ESO, si no que també el podem utilitzar en Història de l’Art de 2on de batxiller, per tal de fer una contextualització històrica breu i concisa per emmarcar les obres artístiques.

Proposta de breu esquema sobre la ciutat grega.

Arqueología Virtual, disseny d’activitat.

Introducció:

Un material utilitzat per a la difusió del coneixement de l’arqueología són les reconstruccions virtuals dels entorns i contruccions de l’antiguitat. És lo que coneixem com arqueologia virtual. Utilitzarem aquest recurs com una activitat per proposar a l’aula:

Curs (1ºESO). Assignatura. Ciències Socials.

Tema del Currículum: Hispania romana.

Nombre de sessions: 1-2.

Descripció: L’activitat consisteix en els següents pasos: 1. Elecció del vídeo sobre un edifici; 2. cercar informació sobre ells; 3. elaborar un discurs per a la presentació del vídeo a mode de guía; 4. exposició dels resultats davant el grup.

Temporalització: (2 sessions) Elecció dels grups (pas previ), 5 min- elecció del video.20 min- visualització del vídeo (màxim 3 min) i recerca dels continguts. Preparació del discurs i proves (30 min). (II) 10 min per repassar i exposicions (depén del nombre de grups).

Competències que es treballen a destacar:

-Competència Social i Ciutadana (distribució del treball); Tractament de la Informació (Adeqüació de el discurs amb el video, visualització de vídeo a Internet…); competència matemàtica (mesura del temps); competència lingüistica (redacció del discurs, i exposició); competència artística comprendre els principals elements de l’article; aprendre per aprendre.

Metodología: Treball cooperatiu (grups de 4), comentari d’un vídeo i exposició oral.

[Veure Castellà]