Archivo de la categoría: 2on Batx

Introducció: Un dels episodis més importants de història antiga a la Península Ibèrica fou la conquesta de Hispània per els romans. A continuació proposaré dos activitats al respecte, una per alumnes de 1er ESO de Ciències Socials (.pdf), i una altra per alumnes de 2on de Batxillerat de Història de Espanya (.ppt).

1.Activitat comentari mapa històric [1er ESO]

2.Conquesta Romana (2onBatx)

Guia de l’Antiguitat per a la vida moderna.

Títol: Una guía de la antigüedad para la vida moderna.

Autor: Natalie Haynes .       [Ed.en paper]

Any de publicació: 2011

Editorial: Ares y Mares

Núm. pàgines: 321.             ISBN: 978-84-982-225-7

Descripció:

Original obra d’una especialista d’estudis clàssics d’Anglaterra. Que parteix de que existeix una visió deformada de l’Antiguitat, i la baixada de la seva importància en el sistema educatiu.

En aquest llibres hi ha un recull d’anècdotes del món antic que ens poden mostrar alguns aspectes interessant del món antic, i que també tenen el seu reflex en el món antic. Històries que comparteixen alguns trets de les actuals, però que varen ocórrer fa uns 2000 anys. La idea de que com a éssers humans compartim les mateixes necessitat. Podem posar l’exemple (un de tants que apareixen en el llibre) de la vida en ciutat. Juvenal conta que Roma era una ciutat amb una gran quantitat de gent i un alt nivell de delinqüència. Altra molèstia era el renou, ja que segons en diu “la majoria d’invàlids moren perquè no poden dormir per les nits… només els rics el poden fer”. La explicació a això és que vivien en grans residències i les seves habitacions no donaven al carrer. Com aquestes, es recopilen un gran nombre d’aquestes.

Proposta didàctica.                                              

El motiu de recomanar aquest llibre són la quantitat d’experiències que ens poden ajudar motivar al nostre alumnat a conèixer el món antic. Com podem observar el sorgiment de les organitzacions estatals varen generar una sèrie de problemes, sobre tot en la vida que coneixem com urbana. Problemes del funcionament de les ciutats que encara perviuen i que poden enllaçar la realitat del alumne amb una persona que va viure fa més de 2000 anys.

[Veure en Castellà]

Una guia turística per Egipte, en el 1200 a.C.

Títol: Guía del viajero a la antigüedad. Egipto en el año 1200 a.C.

Any de la publicació: 2009

Autor: Charlotte Booth.    [En paper]    pp.:160

Any de la publicació: 2009

           Editorial: Ambar                            ISBN: 978-84-7556-655-9

Descripció:

Ens trobem davant un llibre amb una idea original, ens introdueix una guia turística de Egipte, però de fa 1200 a.C. Ens intenta fer una representació d’aquell territori, en una recreació il·lustrada d’aquella civilització, des de els temples més importants o els monuments funeraris ( mostrant sempre l’esplendor que existiria en aquella època). Apareix informació sobre les seves creences, la seva forma de vida i d’altres aspectes dels principals nuclis urbans.

Proposta didàctica:

Ens trobem davant un llibre interessant on podem trobar descripcions, il·lustracions o d’altres que podem utilitzar com a l’alumnat, per tal de permetre conduir-los cap un viatge al passat.

Constitueixen una font de materials que podem convertir en recursos didàctics, com alguns plànols, reconstruccions d’edificis, representació de la indumentària.

Existeix altre volum que es dedica a Roma.

           [Veure en Castellà]

Complutum, una ciutat romana en el cor de la Península Ibèrica.

Jaciment Arqueològic.

Nom: Complutum                                            

Època on es contextualitza: Època romana en la península Ibèrica

Situació geogràfica: Alcalá de Henares, Comunitat Autònoma de Madrid.

Vista aèrea del jaciment de Complutum

Descripció: La ciutat hispanoromana de Complutum fou una de les principals ciutats del centre de la Península Ibèrica, construïda en el segle I d.C., i que fou rehabilitada en el segle III d.C. Situat en el camí d’una via romana que conectava Caesaraugusta i EmeritaAugusta, es va construir una ciutat romana amb una clara vocació comercial. A més destaca la seva proximitat a fonts de recursos naturals com el riu Henares.

Podem destacar l’existència d’un forum monumental amb un conjunt de edificis públics com les termes o la basílica, i varies cases romanes com les anomenades “Casa de los Grifos” o “Casa Hyppolitus”, d’on s’han pogut documentar un important nombre de mosaics.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Mosaicocomplutense.jpg

Proposta didàctica:

L’estudi d’un Jaciment Arqueològic en l’aula és un aspecte que potser destacar per el seu aprenentatge. Per una banda, tenim que es poden treballar els diversos ambients de vida de les civilitzacions antigues, també com funcionaven els llocs on vivien, les ciutats. Realitzant un recorregut per aquest jaciment, podem observar restes d’alguns edificis públics que havia a una ciutat romana, a destacar el cas de la basílica o les termes. Per altra banda, també es pot estudiar la configuració de la casa romana, i els conjunt de cultura material que es relacionen a les diferent estàncies.

Una opció destacada és la visita del Jaciment.

Podem trobar altres utilitats, com trobar exemple del patrimoni de època antiga a l’Estat Espanyol.

                                                                                         [Veure en Castellà]

Estrabó i les Illes Balears.

Activitat Comentari Text Històric, per alumnes de Història i Cultura de les Illes Balears o Història d’Espanya (2on batx.)

Introducció:

Existeixen, sobre la dominació romana de les Illes Balears, uns escrits que s’han conservat de autors d’època antiga. Un d’ells fou Estrabó que assenyalà la següent notícia:

Fragment:

“De les illes situades davant d’Ibèria s’esdevé que les dues Pitiüses i les dues Gimnèsies- també les anomenen Balearides- són situades davant la costa, entremig de Tarragona i el Xúquer on està  edificada Sagunt. Les Pitïuses són també mar en dins, situades del costat de ponent de les Gimnèsies. Una d’elles es diu Ebusus, una ciutat portadora del seu nom.  El perímetre de l’illa és de 400 estadis, gairebé de igual l’amplada i la llargaria. L’altra , Ofiusa, deserta i molt més petita que aquesta, està a prop.                      La major de les Gimnèsies té dues ciutats, Palma i Pollentia, una mira cap a llevant, l’altra cap a ponent. Manca poc perquè la llargaria de l’illa sigui de 600 estadis i l’amplada de 200. Artemidor ha parlat del doble, no tant sols d’amplada sinó també de llargària. La més petita dista uns 270 estadis de Pollentia. Quant a la seva grandària, hi ha molta diferència amb la major, però pel que fa a la seva fertilitat no li és inferior en res”. Estrabó III, 5, 1.

Aquest es un dels testimoni que més destaca sobre època antiga de les Illes Balears, i que va escriure Estrabó, al segle I.

Es poden demanar varies coses:

a. Realitzar un comentari de text. b. Localitzar a un mapa els topònims que apareixen dintre del text. c. Cercar dades sobre la figura d’Estrabó.

Els alumnes poden realitzar una sèrie d’investigacions amb la informació que proporciona el text, sobre la imatge que tenien de les Balears i com les organitzaven territorialment.

Breu història de l’antiga Grècia

-Títol:  Perícles no hi és. Breu història de l’antiga Grècia.       [Ed.en paper]

Autor: Borja Antela-Bernàrdez.        Editorial: UOC

Núm. pàgines: 141.       ISBN: 978-84-9788-869-1.

Descripció:

Una de les civilitzacions més destacades del món antic és la civilització grega. Una cultura que ha estat un model bàsic cap al qual els homes al llarg del temps s’han  fixat per comprendre el món actual. No obstant, la tradició ha volgut donar una idea errònia dels grecs. Aquesta obra pretén realitzar una visió breu i crítica. Alguns temes com la unitat cultural (com la aparició d’una llengua grega) front la estructura política de les ciutats estats, la idea de democràcia dels grecs (“només aplicable a la ciutat d’Atenes), i com varen desenvolupar el seu moment la seva “expansió” per el mediterrània.

En aquesta obra tracten totes les èpoques, des de les cultures precursores dels minoics (Creta) i micènics, fins l’aparició del món hel·lenístic i la posterior dominació dels romans. De les lligues formades per un conjunt de ciutats estats front un enemic en comú, a els conflictes entre elles derivat per un interès de l’hegemonia sobre el món grec.

Per últim destacat el tractament breu i sintètic de lo més important que s’ha de conèixer d’aquesta civilització.

Suggeriments: Aquesta obra ens pot interessar per tractar alguns dels continguts del tema de Grècia, ja que s’assenyalen les dades més destacades. No tan sols és recomanable per preparar material de 1er ESO, si no que també el podem utilitzar en Història de l’Art de 2on de batxiller, per tal de fer una contextualització històrica breu i concisa per emmarcar les obres artístiques.

Proposta de breu esquema sobre la ciutat grega.

Arqueología Virtual, disseny d’activitat.

Introducció:

Un material utilitzat per a la difusió del coneixement de l’arqueología són les reconstruccions virtuals dels entorns i contruccions de l’antiguitat. És lo que coneixem com arqueologia virtual. Utilitzarem aquest recurs com una activitat per proposar a l’aula:

Curs (1ºESO). Assignatura. Ciències Socials.

Tema del Currículum: Hispania romana.

Nombre de sessions: 1-2.

Descripció: L’activitat consisteix en els següents pasos: 1. Elecció del vídeo sobre un edifici; 2. cercar informació sobre ells; 3. elaborar un discurs per a la presentació del vídeo a mode de guía; 4. exposició dels resultats davant el grup.

Temporalització: (2 sessions) Elecció dels grups (pas previ), 5 min- elecció del video.20 min- visualització del vídeo (màxim 3 min) i recerca dels continguts. Preparació del discurs i proves (30 min). (II) 10 min per repassar i exposicions (depén del nombre de grups).

Competències que es treballen a destacar:

-Competència Social i Ciutadana (distribució del treball); Tractament de la Informació (Adeqüació de el discurs amb el video, visualització de vídeo a Internet…); competència matemàtica (mesura del temps); competència lingüistica (redacció del discurs, i exposició); competència artística comprendre els principals elements de l’article; aprendre per aprendre.

Metodología: Treball cooperatiu (grups de 4), comentari d’un vídeo i exposició oral.

[Veure Castellà]